La fibromiàlgia és una malaltia comuna que es caracteritza per dolors generalitzats, formigueigs, trastorns de son, fatiga i certs punts dolorosos característics. Aquest trastorn afecta preferentment les dones, la seva incidència augmenta amb l’edat i s’associa a cefalea en la meitat dels casos, fonamentalment migranyes.
La migranya és un dels tipus de cefalees més freqüents i afecta aproximadament al 12-15% de la població. Es caracteritza per crisis de dolor molt intenses de diverses hores o dies de durada que solen localitzar-se a un costat del cap i es descriuen generalment com un batec o pulsació. El dolor pot acompanyar-se de nàusees, vòmits, hipersensibilitat a la llum i al soroll, i empitjorament amb l’activitat física. És tres vegades més freqüent en les dones que en els homes i comença generalment durant l’adolescència, amb un pic màxim d’incidència entre els 20 i els 30 anys.
Entre els pacients amb fibromiàlgia s’ha observat que la incidència de migranya és molt major que en la població general, i quan s’estudien pacients amb migranya aproximadament un terç d’ells pateixen fibromiàlgia. El grup de migranyosos amb fibromiàlgia sofreix generalment mals de cap més freqüents i incapacitants, i presenta amb més freqüència trastorns de son i símptomes de depressió.
Aquests descobriments han portat a pensar que la fibromiàlgia i la migranya podrien tenir una sèrie de causes comunes entre les quals es troben: alteracions en alguns neurotransmissors com la serotonina, canvis hormonals (afectant l’alliberament de melatonina, i hormones de l’eix hipothalamo-hipofisari), trastorns immunològics o alteracions en una part de les cèl•lules denominades mitocòndries. No obstant això fins a la data la relació entre ambdues patologies és desconeguda.
El diagnòstic de migranya és senzill i es realitza utilitzant els criteris diagnòstics internacionalment acceptats. Si el pacient compleix aquests criteris clínics i no hi ha alteracions en l’exploració neurològica no es necessiten altres proves per al diagnòstic de migranya. No obstant això, davant un pacient amb cefalea i fibromiàlgia és necessari excloure una sèrie de processos com anèmia, problemes tiroideos, trastorns de son (apnees de son, síndrome de cames inquietes), patologia infecciosa, malalties reumàtiques o problemes musculars. Cal, a més, valorar acuradament la possibilitat que el malalt sofreixi una malaltia psiquiàtrica associada, com depressió o trastorn d’ansietat, que si no és diagnosticada i tractada impediran una adequada recuperació.
El tractament dels pacients amb fibromiàlgia i migranya inclou una sèrie de mesures no farmacològiques, tractament analgèsic per a la cefalea i en alguns casos tractament preventiu de la migranya. Entre les mesures no farmacològiques destaquen l’exercici físic moderat, una adequada higiene de son i la psicoteràpia. La psicoteràpia és especialment útil per al maneig de l’estrès, el desencadenant més freqüent de la migranya i que empitjora també la fibromiàlgia.
El tractament de la migranya pot realitzar-se amb analgèsics simples com paracetamol o antiinflamatoris, però els fàrmacs més eficaços per a tractar les crisis són els denominats triptans. Aquest grup de medicaments són específics per a la migranya, per tant no milloren les molèsties generalitzades de la fibromiàlgia, i estan contraindicats en persones amb problemes circulatoris (infart agut de miocardi, arteriopatia perifèrica). Els pacients amb fibromiàlgia i migranya han de tenir especial cura amb el consum excessiu i diari d’analgèsics per a no desenvolupar una cefalea crònica que apareix diàriament i que es produeix com a conseqüència de l’abús de medicació analgèsica.
En aquells pacients on la migranya sigui molt freqüent (més de 3 crisis mensuals) es recomana iniciar un tractament preventiu. El tractament preventiu pretén reduir la freqüència i intensitat de les crisis de migranya, millorant la qualitat de vida del pacient i evitant el consum excessiu d’analgèsics.
