El diagnòstic d’una malaltia crònica ens arriba de manera imprevista i ens sorprèn sobretot pels canvis bruscs que suposa patir-la.
La primera reacció és de sorpresa i d’incertesa i, fins i tot, de dubte davant l’esmentat diagnòstic, al qual s’ha arribat després d’una llarga trajectòria, generant ansietat, estrès i, com no, depressió.
Després d’aquest llarg i tortuós camí per a obtenir un diagnòstic, ens embarga una aparent calma i quietud després d’haver aconseguit un SABER QUE ÉS EL QUE TINC. Però sobrevé, de cop i volta la crua i pura realitat que comporta el saber què és la malaltia i com serà la vida a partir d’aquest moment. Una malaltia del tipus FM o SFC i fins i tot qualsevol tipus de malaltia crònica, ens duu a replantejar-nos i a adequar-la, compartint-la irremeiablement amb la malaltia. Per a poder afrontar aquest nou repte, no l’hem de negar sinó acceptar-la com a companya de viatge.
No saber com estaré demà, és la incògnita primordial del pacient aclaparant-lo i creant-li una forta ansietat davant del que li és desconegut.
La teràpia psicològica és de gran importància per tal d’ajudar el pacient a prendre una actitud positiva davant la nova vida, confiar en les seves capacitats i sobretot, a elaborar un “llistat nou” dels seus interessos, motivacions, energies, il·lusions, així com dels seus dèficits per a poder conèixer-los i poder afrontar-los de la manera menys traumàtica possible.
L’ésser humà és un TOT i davant del diagnòstic d’aquest tipus de malalties no pot haver-hi parcialitat.
Des d’aquestes línies us convido a buscar el Jo interior (la nostra fortalesa), per a adaptar-lo a les exigències que la malaltia imposa. L’ACTITUD que la persona prengui pel que fa al seu nou estat físic l’ajudarà.
La frustració i la ira, la culpa i la impotència, la vergonya fins i tot, són sentiments que apareixen davant la malaltia, obligant a reorganitzar la vida personal, social, laboral i familiar.
No et critiquis, no t’exigeixis, no et comparis amb qui eres abans! Sent-te a tu mateix/a, confia en qui t’ofereixi confiança.
Busca en el teu interior les coses bones que hi ha en tu i regala’t l’actitud positiva que seràs capaç de trobar i que et portarà a saber viure.
Cada matí mira’t i pensa en tu, cuida’t, arregla’t, surt al carrer però sempre en la mesura que tu puguis. Segueix sent curosa/o amb el teu aspecte personal, no t’abandonis, no et deixis de cuidar si tu no ho fas ningú ho farà per tu.
No esperis molt dels altres, el que rebis ben rebut, el que no, no ho esperis així evitaràs la frustració. Viu-te a tu mateix/a amb la il·lusió de què pots afrontar la malaltia, que pots trobar moments bons i que per ella sabràs valorar la vida de manera més humana i positiva!
“Si alguna cosa bona tenen aquestes malalties, és que t’adones de qui tens al teu costat.”( Paraules del Dr. Ferran).
Mira les coses des del punt de vista positiu encara que en moltes ocasions sigui dur.
Ara TU ETS EL MÉS IMPORTANT!
Enriqueta López Jurado
Psicòloga Clínica 670
