Ajudar els pacients amb síndrome de fatiga crònica a ampliar els seus límits i tractar de refer-se de la condició genera millors taxes de recuperació de fer-los acceptar la seva malaltia i adaptar-se a una vida limitada, va revelar una nova investigació.
Experts britànics van realitzar el major assaig fins a la data sobre persones amb aquesta malaltia debilitant i van trobar que fins al 60 per cent dels pacients milloraven si els terapeutes els encoratjaven gradualment a fer més.
En canvi, els pacients els terapeutes els encoratjaven a acceptar les limitacions de la seva malaltia i adaptar els seus estils de vida mostraven moltes menys millora, segons va indicar un seguiment realitzat a les 24 i 52 setmanes.
La síndrome de fatiga crònica (SFC) és una condició debilitant que genera discapacitat física i fatiga mental, mala concentració i memòria, problemes per dormir i dolor muscular i articular.
També anomenada encefalomielitis miàlgica (Enmi), afecta a 17 milions de persones a tot el món.
No existeix cura per la SFC o esmenes i els científics no saben què el causa. Molts pacients assenyalen que creuen que la seva malaltia va començar després d’una infecció viral, però això no s’ha pogut demostrar.
Existeix a més controvèrsia sobre quins tipus de tractaments haurien administrar-se. Alguns pacients es mostren reticents a acceptar psicoteràpies que podrien ajudar.
Alguns grups de pacients a Gran Bretanya, on s’estima que més d’un quart de milió de persones té SFC / Enmi, van manifestar preocupació que tractaments com la teràpia cognitiva conductual (TCC), que encoratgen als pacients a tractar de recuperar-se o ampliar els límits de la seva condició, puguin ser perjudicials.
Però en aquest estudi, que va incloure a 640 pacients britànics, els investigadors van trobar que la TCC i una altra anomenada teràpia d’exercici gradual (TEG) eren molt més reeixides que la teràpia adaptativa, en què el pacient tracta només d’adaptar els nivells d’activitat a la quantitat d’energia que té.
“És molt encoratjador que hàgim descobert no un sinó dos tractaments que són similarment útils per als pacients”, va dir Trudie Chalder, del King’s College de Londres, que va treballar en l’estudi, publicat el divendres a la revista mèdica The Lancet.
Per Kate Kelland LONDRES (Reuters)
(Editat en espanyol per Ana Laura Mitidieri)
Font: Reuters
