Podem entendre que els diferents tipus de dolors tenen diverses etiologies i que un dolor crònic podria, fins i tot, estar provocant símptomes més complexos. Per a l’atenuació o eradicació d’aquests, al nostre Institut i en relació als casos que hem tractat, no busquem el dolor corporal que ja sabem on es troba instaurat. Nosaltres tractem aquesta malaltia com moltes altres, des del punt de vista de la somatització, buscant un dolor més profund que s’estaria arrossegant potser des de la infància, a causa d’un estat de sofriment permanent, on un mateix “es va tirant a sobre” aquell persistent i intens dolor.
El cos és qui al final, pot acabar registrant i manifestant els majors dolors que una malaltia pugui causar, en aquest cas, l’anomenada fibromiàlgia. Aquesta malaltia afecta també aquelles persones que es responsabilitzen excessivament, tant a nivell personal i familiar com laboral, “tirant-se a sobre el pes de la vida”, no sabent viure d’una altra manera. Aquest excés de pes es torna permanent i es converteix en dolor i cansament crònics.
Els nostres tractaments es centren en una teràpia de desbloqueig psíquic de tot allò que representi i signifiqui dolor per a la persona, intentant que aquesta ressorgeixi i s’encamini cap a una vida tranquil·la i de benestar. Per a fer-ho, combinarem la terapèutica tradicional amb la teràpia psicobioenergètica, sempre ajustant-nos a les característiques del pacient, proporcionant-li un millor tractament personalitzat, a la seva justa mida.
Voldríem que tots aquells que patissin cansament i dolor crònic abriguessin amb nosaltres l’esperança de què a través d’un tractament nou puguin pal·liar aquella molesta simptomatologia que tant desespera la persona i li impedeix gaudir d’una vida feliç.
Des de la filosofia de la nostra institució, creiem i defensem que si tenim la capacitat de canviar el dolor per amor i el patiment per alegria, per què no intentar-ho? Si podem intentar una altra oportunitat, considerant la possibilitat de ser feliços per sobre de la creença de què “la vida m’ha castigat”… Si arribem a pensar que en realitat “la vida m’està avisant” a través d’aquell dolor, si ens convencem de què hem de canviar i corregir aspectes d’aquella vida nostra, potser llavors, deixarem de patir tant.
Encara podríem reflexionar més i arribar a la conclusió de què altres malalties podrien haver estat via i canal de somatització del “gran pes suportat pel nostre cos” i potser no tinguessin curació possible.
Des de la meva humil experiència, crec que l’ànima expressa el seu dolor a través del cos. Si curem l’ànima, curem el cos.
Lorenzo Amaro Medina
Director de l’Institut Superior de Ciències Terapèutiques i Educatives (ISCTE)
