Cercant bolets medicinals!

Tal vegada sigui aquest un bon moment per a conèixer d‘altres bolets que, encara que no són per servir al plat, ens poden aportar a la llarga molt més profit que els preuats rovellons i llenegues.

Un d’aquests bolets, potser el més important dels bolets medicinals que podem trobar als nostres boscos, és la Ganoderma lucidum (conegut com a “pipa” o “paella”  al nostre país, “reishi” a gran part del planeta). La pipa és un bolet d’aquells anomenats “de soca”, que creix als alzinars i rouredes del nostre país, però a diferència d’altres bolets que creixen a la soca dels arbres, aquest no viu d’un any per l’altre.

Quan és jove, la pipa presenta un barret zonat de color blanc al marge i vermell com més s’acosta al peu.  Un cop es desenvolupa del tot, el seu color vermell brillant -tal com si portés un lacat xinès- i el seu peu lateral permeten identificar-la sense dubtes.

Utilitzada des de fa segles a la Xina i al Japó fou allà on, reproduint de forma artificial el seu hàbitat natural, aconseguiren conrear-la permetent així el seu estudi i comerç més enllà de la tardor.

En la medicina tradicional –i recentment confirmades en nombrosos estudis científics- les propietats medicinals de la pipa han estat emprades per a tractar nombroses afeccions, com ara l’insomni (pel fet que conté substàncies inductores de la son), l’estrès i l’ansietat (per les seves propietats relaxants), l’Alzheimer (en estudis realitzats, els pacients presentaren una millora significativa), etc.

El seu contingut en àcid ganodèric (que baixa la pressió sanguínia, disminueix el colesterol i inhibeix l’agregació plaquetària) fa que sigui prescrit com a tractament per a nombroses afeccions coronàries.

D’altra banda, científics de la Universitat de Texas trobaren que el reishi pot ser utilitzat amb efectivitat en el tractament de l’artritis reumatoide i d’altres malalties inflamatòries, propietat aquesta que s’atribueix al seu efecte antioxidant sobre els radicals lliures, sobretot l’hidroxil.

Però, la troballa científica més important pel que fa als principis actius de la pipa, fou la realitzada pel Dr. Fukumi Morishige de l’Institut de Ciència i Medicina Linus Pauling a l’estiu de 1986. A partir del cas d’una pacient seva (dona de 39 anys amb un càncer de pulmó en estat avançat que es recuperà de forma gairebé miraculosa), el Dr. Morishige començà a estudiar les propietats antitumorals de la Ganoderma lucidum. En les seves investigacions descobrí alguns polisacàrids (hetero-beta-D-Glucans) que tenen la virtut d’estimular o modular el sistema immunològic en activar els macròfags i les cèl·lules T. D’altra banda, la seva acció intervé en l’increment dels nivells d’immunoglobina,  donant lloc així a una millor resposta enfront de bacteris, virus i cèl·lules tumorals. Aquesta efectivitat, a més, pot ser incrementada en combinació amb altes dosis de vitamina C, que ajuda a l’absorció dels polisacàrids, incrementant la seva biodisponibilitat. Aquesta propietat immunoestimulant és el punt de partida de diverses investigacions que es realitzen arreu del món per a la seva aplicació en síndromes que comporten una disfunció immunològica, com ara la Síndrome de Fatiga Crònica.

Durant la primera meitat del segle XX s’obtingué la penicil·lina d’un fong, el Penicillium notatum. D’altres fongs –com ara el Xii-take (Lentinus edodes) o el Trametes versicolor- són objecte de nombrosos estudis amb resultats positius. Potser ara, arribats al segon mil·leni, amb les noves malalties del segle XXI, és hora d’obrir la mirada i l’esperança envers l’immens i encara força desconegut Regne dels Fongs.

David Cifre

Fitoterapèuta

Col·laborador de l’ACAF

 Artícles, Teràpies Naturals       

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>