Què és?
La Síndrome de Fatiga Crònica (SFC) és un quadre clínic complex i crònic on predomina una fatiga profunda i insuperable que no disminueix amb repòs. Pot empitjorar amb l’activitat física i mental, disminueix les activitats de forma considerable i és de nova aparició. S’acompanya d’altres símptomes que la converteixen en una malaltia MULTI-SISTÈMICA I DISCAPACITANT i entre les seves causes destaquen els agents infecciosos, especialment els virus, que desencadenen en trastorns immunològics, neurològics, neuromusculars i neuroendocrins.
Quins poden ser els símptomes?
| • Fatiga extrema | • Dolor generalitzat |
| • Febrícula persistent o hipotèrmia | • Alteracions del son |
| • Depressió i ansietat | • Pèrdua de memòria i concentració |
| • Còlon irritable /restrenyiment | • Acalculia |
| • Inestabilitat motora | • Parestèsies |
| • Faringitis | • Cefalea (mal de cap) |
| • Al·lèrgies | • Altres… |
Com s’obté un diagnòstic?
Segons defineix el Centre de Control i prevenció de malalties d’Atlanta (CDC), estaríem davant d’un cas de SFC quan:
• La fatiga dura més de sis mesos consecutius, no és conseqüència de l’exercici físic i no s’alleuja amb el repòs.
• El malestar després de l’exercici dura més de 24 hores.
• S’han exclòs malalties preexistents o de simptomatologia similar, sobre la base dels resultats de les anàlisis, examen de l’estat físic i mental i revisió de la història clínica.
• Coincideixen quatre o més símptomes, a part de la fatiga, de manera persistent o amb recaigudes durant més de 6 mesos consecutius.
A qui afecta?
Segons els estudis, s’estima que la pateix entre el 0,3 i el 0,5 % de la població. Afecta, essencialment, a adults joves i predomina en el sexe femení. En tot cas, és una malaltia de detecció cada vegada més freqüent.
És contagiosa?
El seu origen és desconegut. No hi ha cap evidència que la SFC es pugui contagiar, encara que no està descartat. Segons la Creu Roja Americana, els afectats de SFC no haurien de ser donants de sang ni òrgans.
Es pot curar?
No existeix actualment un tractament etiològic o curatiu. No obstant, es poden millorar molts dels seus símptomes. Cal aprendre a conèixer els factors que milloren i empitjoren l’estat general de cada pacient. Cal evitar factors agreujants i és important adaptar-se al curs de la malaltia.
Tractament
L’abordatge terapèutic és complex i obliga a la combinació de diferents modalitats terapèutiques. Requereix el control d’equips especialitzats. L’objectiu és, actualment, l’alleugeriment dels símptomes i l’adaptació del malalt. El metge, juntament amb el pacient, ha de desenvolupar un programa adaptat individualment que li proporcioni la màxima percepció de millorança.
És una malaltia invalidant?
No tots els afectats de SFC presenten tots els símptomes possibles, poden manifestar-se alguns de nous, desaparèixer alguns anteriors i ser fluctuants tant en el temps com en la intensitat. La severitat de la simptomatologia varia d’un pacient a un altre. L’evolució és cap a la cronicitat. El curs de la SFC és imprevisible i s’alternen períodes de relativa remissió amb “brots” o “crisis”. Comporta arribar a diferents graus d’incapacitat. En alguns casos, arriba a ser realment invalidant.
Dr. Ferran García
Reumatòleg
Director de l’Institut Ferran de Reumatologia
www.institutferran.org
