La fibromiàlgia (FM) és una malaltia reumatològica caracteritzada per dolor crònic generalitzat, que afecta un 2.4% de la població en general, amb una preponderància en les dones, amb una relació de 21:1 sobre els homes. Es calcula que a Espanya aquesta malaltia afecta 700.000 persones, i té el seu pic de màxima incidència entre els 40 i 49 anys d’edat. S’ha convertit en un problema de salut pública de primer ordre per diverses causes, entre elles la seva alta prevalença, l’insuficient coneixement de les seves causes, l’absència de tractament curatiu i la insatisfacció dels pacients i els professionals en l’abordatge actual de la síndrome.
A més del dolor crònic generalitzat es pot manifestar amb fatiga intensa, alteracions del son, parestèsia en extremitats, depressió, ansietat, rigidesa articular, cefalees i sensació de tumefacció a les mans. Aquests pacients típicament tenen hipersensibilitat al dolor en certs punts, no dolorosos per a la població en general.
Com ja s’ha esmentat no es coneix l’etiologia precisa de la fibromiàlgia, però existeix relació familiar augmentant 8,5 vegades el risc de patir-la amb un familiar afectat. Altres factors poden ser l’estrès, antecedents de situacions traumàtiques a la infantesa o fins i tot factors psicològics.
Una de les troballes més consistents ha estat un increment a la substància P al líquid cefaloraquidi i aquest pèptid afavoreix la transmissió dels estímuls dolorosos explicant vagament l’origen d’aquesta patologia.
El dolor i la fatiga són els que centren la vida d’aquests pacients. El dolor és progressiu amb empitjorament durant els matins i nits i millora parcial durant el dia, tenint com a agreujants certes posicions, càrregues excessives, canvis emocionals o fins i tot canvis climàtics. La fatiga es presenta en el 70% dels pacients, generalment de forma contínua i amb una mica de millora durant el repòs. L’alteració del son és el tercer símptoma més freqüent típicament amb despertades freqüents i un son no reparador.
El diagnòstic és clínic i es basa en els criteris emesos per l’American College of Rheumatology, establerts el 1990. Es caracteritza per la presència de dolor que s’estén progressivament a tot el cos, al voltant del raquis i part proximal de les extremitats, zona cervical, occipital, trapezis, espatlles, zona lumbar, trocànters i genolls, amb més de 3 mesos de durada.
El dolor és continu, sent més intens al matí i a les nits. S’agreuja amb posicions mantingudes, càrrega física, activitat emocional i canvis climàtics.
En l’exploració física s’ha de despertar dolor en exploració, d’11 de 18 punts gallet, que són: occipital, cervical baix, trapezi, supraespinós, segon espai intercostal en la unió costocondral, epicòndil, gluti, trocànter major i genoll. Ha de ser present en ambdós costats del cos i per dalt i sota de la cintura.
Existeixen escassos treballs publicats sobre el comportament de la fibromiàlgia durant l’embaràs. En un estudi alemany on es descriuen les característiques sociodemogràfiques d’un grup de dones amb fibromiàlgia, van trobar menor quantitat d’embarassos en dones amb fibromiàlgia que en un grup control. Tanmateix, no s’ha demostrat que la fibromiàlgia augmenti la incidència d’avortaments.
Un estudi noruec va mostrar un empitjorament dels símptomes de fibromiàlgia, especialment durant el tercer trimestre, tanmateix no va demostrar un augment en la discapacitat física postpart.
Les pacients amb fibromiàlgia presenten un embaràs més complex que la resta de dones, a causa del dolor muscular sever, nàusees i vòmits en el primer trimestre, contraccions uterines al llarg de l’embaràs, augment de dolor en els punts gallet a causa de la posició del fetus i augment del dolor generalitzat en el tercer trimestre.
El tractament farmacològic de la fibromiàlgia es basa en analgèsics, relaxants musculars i antidepressius tricíclics. Tanmateix, no totes són assegurances durant l’embaràs. Dels medicaments comunament utilitzats per al tractament de la fibromiàlgia només el paracetamol i la ciclobenzapirina són reconeguts com a classe B per la FDA, per la qual cosa es poden utilitzar durant l’embaràs en cas de ser necessaris. El tramadol, zolpiadem i la fluoxetina són classificats classe C per la FDA, i només s’han d’utilitzar si els beneficis sobrepassen els riscs, ja que no s’ha establert la seva seguretat durant l’embaràs. L’alprazolam i l’amitriptilina són classificats per la FDA com a classe D, ja que s’ha relacionat amb baix pes al néixer i síndrome d’abstinència en el nadó en mares que van prendre aquests medicaments durant l’embaràs, pel que el seu ús ha de ser en casos extrems i només quan els riscs siguin superats pels beneficis.
Existeixen alternatives de tractament recomanades a les pacients amb fibromiàlgia durant l’embaràs, com l’exercici físic. L’ACOG recomana 30 minuts diaris d’exercici moderat al dia durant tot l’embaràs. Durant el part, és aconsellable identificar els punts de dolor i col·locar coixins sota d’aquests per alleugerir el dolor. Així mateix s’ha suggerit que el massatge i la calor local en punts de dolor, disminueixen les molèsties durant el part.
Per tot això, les dones amb fibromiàlgia que desitgin quedar-se embarassades han de tenir present que el dolor pot agreujar-se durant la gestació, especialment en el tercer trimestre i durant el part. Tanmateix, és possible alleugerir aquest dolor amb analgèsia, sempre que se seleccioni adequadament l’esmentada medicació. Es recomana per tant acudir al ginecòleg prèviament a la concepció per realitzar la planificació de l’embaràs; i posteriorment, un monitoratge estret del dolor tant durant l’embaràs com en el part.
Dra. Maria Goya
Servei d’Obstetrícia i Ginecologia.
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona.
