Una alimentació equilibrada fa possible que la persona mantingui un òptim estat de salut a qualsevol edat, alhora que li permet realitzar moltes de les activitats de la seva vida diària: fer les tasques de la casa, anar de compres, realitzar esport, treballar, estudiar, etc.
Perquè sigui saludable, s’ha d’adaptar a l’edat, constitució, sexe, activitat física i situació fisiològica (adolescència, menopausa, embaràs, lactància…), ser suficient en energia i nutrients (proteïnes, greixos, sucres) i variada en tots els grups d’aliments per assegurar un aportament adequat de vitamines i minerals.
És un fet demostrat que els hàbits alimentaris poden estar implicats en l’origen d’algunes malalties com les cardiovasculars, l’obesitat, la diabetis i, fins i tot determinats tipus de càncer.
En cas de patir alguna malaltia, com és el cas de la fibromiàlgia, una dieta balancejada evitarà complicacions i fins i tot podrà millorar algun dels seus símptomes, i també la qualitat de vida del malalt.
No va ser fins fa poc, l’any 1992, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la va reconèixer com a patologia. És per això que hi ha pocs estudis científics que revelin per complet les seves causes i tractament i per tant, elaborar una guia dietètica és veritablement difícil.
El cansament i el malestar general, el dolor i l’ansietat, que pateix de forma crònica el malalt de fibromiàlgia, afecta en la seva totalitat a la seva vida quotidiana i per tant, afecta també els seus hàbits alimentaris que se solen veure alterats (poden aparèixer greus desequilibris nutricionals i l’aparició d’obesitat per la falta d’exercici físic i mal repartiment de les calories).
Per tant, una alimentació equilibrada aportarà els nutrients imprescindibles per tenir l’energia necessària per afrontar el dia a dia i evitar l’aparició de complicacions per manques (anèmies, osteoporosi, restrenyiment) o per excessos (colesterol o glucosa elevats en sang, etc.) que agreujaran els símptomes propis de la malaltia.
Una dieta rica en vegetals, i per tant, rica en potassi, zinc, silici i seleni i pobre en greixos i proteïnes d’origen animal ajuda a mantenir els músculs i els tendons en bon estat i poden ajudar a disminuir la sensació de dolor.
Els malalts de fibromiàlgia han d’aportar una ingesta suficient de calci a través de l’alimentació i fins i tot a través de suplements ja que una baixa concentració d’aquest en sang és responsable de l’aparició d’espasmes musculars. [...]
És freqüent incloure en el tractament del malalt l’ús de suplements de vitamines antioxidants com la vitamina A, C i E per combatre l’estrès i reforçar el sistema immunològic.
Aliments recomanats:
· Alcalinitzants (rics en potassi, calci, magnesi i sodi). Entre els quals destaquen l’enciam, les endívies, l’escarola, el julivert, el plàtan, el mill, les ametlles, el blat de moro, les castanyes, etc.
· Rics en àcids grassos omega 3: peixos blaus, oli de llinosa, de nou, de soja, de germen de blat i d’avellana.
· Fruites fresques, fruits secs i llavors (rics en antioxidants, calci i àcids grassos omega 3): poma, pera, ametlles, avellanes, sèsam, etc.
Contràriament al que es pensa, les fruites àcides –la llimona, per exemple- no solen ser acidificants, ja que la seva digestió deixa com a residus minerals alcalins.
· Verdures i hortalisses (riques en calci, potassi, vitamina C, àcid fòlic i betacarotens): pastanaga, ceba, api, col, enciam, cogombre, etc.
· Cereals integrals (rics en seleni, vitamines del grup B i fibra): blat, civada, sègol, etc.
· La soja i els seus derivats (aporten proteïnes, calci, ferro, iode, magnesi, potassi, fòsfor, àcid fòlic i vitamines del grup B).
· Algues (riques en calci, magnesi i altres oligoelements que faciliten la seva absorció): hijiki, wakame, nori, agar-agar, kombu, arame, etc.
Aliments desaconsellats:
· Acidificants (rics en fòsfor, sofre i clor). Aquells que contenen additius i edulcorants, les farines refinades, les conserves, etc.
· Rics en oxalats: espinacs, bledes, remolatxes, etc.
· Rics en greixos saturats: carns grasses, embotits, mantega, lactis enters, gelats, menjar ràpid, etc.
· Rics en purina: vísceres, carns vermelles i mariscs. Alguns vegetals tenen també un contingut en purines moderat (espàrrecs, xampinyons, coliflor i llegums).
· Vegetals solanacis (contenen solanina, una toxina que actua sobre els enzims formadors dels músculs augmentant la inflamació i causant dolor): tomàquet, patata, pebrot, albergínia, etc.
· L’alcohol, la cafeïna, la sal i els sucres refinats (irriten els músculs i són estressants per al sistema immunològic).
Quan hi ha acidosi per l’abús d’aquests aliments apareixen símptomes com la falta crònica d’energia, sabor agre i viscós en despertar, propensió a la fatiga i el fred, tendència a la depressió, genives inflamades i sensibles, càries, cabell sense brillantor i la seva caiguda, pell seca i clivellada, ungles fràgils i trencadisses, rampes i espasmes musculars, problemes osteoarticulars, augment en el dipòsit de cristalls a les articulacions i la seva inflamació, propensió a sofrir infeccions i músculs adolorits.
Consells dietètics:
· Fraccionar la ingesta diària a 4 àpats per un bon repartiment de les calories. No saltar-se’n cap ni “picar” entre hores.
· Menjar en un ambient relaxat i sense presses. [...]
Marta González Caballero
Diplomada en Dietètica i Nutrició humana
Autora de Manual de alimentación en el embarazo, Manual de alimentación infantil, Manual de alimentación geriátrica.
