En els últims anys s’ha detectat un creixent interès científic en els possibles usos terapèutics del cànnabis així com un increment de la utilització de la planta de cànnabis en forma d’automedicació per part de molts pacients a tot el món. Entre ells, alguns afectats de fibromiàlgia en la seva inesgotable recerca d’un analgèsic eficaç, van referir que després d’experimentar amb cànnabis van obtenir una millorança del dolor, del descans nocturn i del quadre clínic general.
A l’estat espanyol la fibromiàlgia representa el 8% de les patologies on s’utilitza el cànnabis amb finalitats terapèutiques. No obstant això, la planta de cànnabis és una substància il·legal i no està disponible a l’arsenal terapèutic, a excepció d’alguns preparats farmacèutics aprovats en altres països i per a altres indicacions, o disponibles en assaigs clínics d’ús compassiu.
Cànnabis
El terme cànnabis prové del nom de la planta cànnabis sativa, el coneixement de la qual es remunta a més de 4.000 anys d’història per les seves propietats terapèutiques, efectes psicoactius i usos industrials. Es coneix també pel nom dels seus derivats més freqüents: l’haixix i la marihuana.
Fins a principis del segle XX existien almenys 30 preparats farmacèutics amb cànnabis disponibles a la farmacopea de molts països. No obstant això, la popularitat inicial va començar a decaure quan es van començar a desenvolupar els medicaments moderns més selectius per a les indicacions on s’aplicava el cànnabis. I, per altra banda, l’any 1937 es va aplicar als Estats Units un impost a la marihuana (Marihuana Tax Act) mitjançant el qual s’imposen forts impediments perquè es continuï utilitzant. Més tard, coincidint amb l’apogeu del seu ús recreatiu durant els anys 60 i una enorme pressió política i social, es va introduir el cànnabis en el Conveni de Substàncies Psicotròpiques, considerant-la com una substància amb gran potencial d’abús i nul interès terapèutic, passant des de llavors a ser il·legal.
Malgrat les enormes dificultats resultants de la seva prohibició, l’avenç en la investigació va renovar recentment l’interès en les aplicacions terapèutiques del cànnabis. En la planta de cànnabis, a més de moltes substàncies químiques diferents, s’hi troben almenys 66 cannabinoides que són únics de l’espècie. Un d’ells, el Δ9-tetrahidrocannabinol (THC), és el principal responsable dels seus efectes farmacològics. La resta de cannabinoides presents a la planta, com el cannabidiol (CBD), cannabinol i Δ8- tetrahidrocannabinol, podrien interaccionar i influir en l’efecte final del THC.
Va marcar una fita el descobriment dels receptors cannabinoides a la dècada dels 90, assenyalant que el THC actua en un lloc específic i que existeixen substàncies en el nostre organisme anomenades lligands endògens que s’uneixen a aquests mateixos receptors. Això implica a més que han de tenir una funció en el nostre organisme. Els receptors cannabinoides, CB1 i CB2, estan àmpliament distribuïts a l’organisme i són com s’ha dit als quals s’uneix el THC per a exercir els seus efectes. Els lligands endògens (anandamida [que en sànscrit significa felicitat] i altres) i els receptors cannabinoides constitueixen l’anomenat “sistema endocannabinoide”. Aquest sistema semblaria estar implicat en nombrosíssimes funcions fisiològiques, com el control del moviment, funcions cognitives, resposta a l’estrès, regulació del dolor, del sistema immunològic i regulació neuroendocrina, entre d’altres. Des d’aleshores nombrosos grups d’investigació de tot el món es dediquen a l’estudi d’aquest sistema endocannabinoide i a la seva implicació tant en l’etiopatogènia com tractament de diverses malalties.
Cànnabis i dolor
La relació entre l’ús de cànnabis i l’alleugeriment del dolor apareix entre les primeres descripcions històriques de l’ús de cànnabis amb finalitats mèdiques. Així sembla que es va utilitzar amb èxit en casos de problemes reumàtics, el tètan, el dolor (especialment la migranya i les rampes menstruals), l’asma i, com hipnòtic/sedant, entre altres aplicacions. L’efecte analgèsic dels cannabinoides es coneix des dels primers estudis d’investigació bàsica en animals. Hi ha proves suficients que permeten afirmar que els cannabinoides disminueixen el dolor, tant en models animals de dolor agut com de dolor crònic, neuropàtic i inflamatori. Les dades anecdòtiques de pacients, recollits a través d’enquestes en diferents països, revelen que el cànnabis és utilitzat per un elevat percentatge de persones que pateixen dolor crònic. Coincideixen gairebé totes elles a indicar que el cànnabis era utilitzat després de no trobar alleugeriment del dolor amb la farmacoteràpia convencional o per haver experimentat efectes adversos inacceptables amb els mateixos. Els assaigs clínics són el mètode a partir dels quals s’obté la major evidència científica sobre l’eficàcia d’un medicament. El fet que el cànnabis és una planta ha dificultat la seva utilització en aquest tipus d’estudis. Com a planta, pot tenir riqueses distintes de principis actius i a més posseeix una gran varietat de constituents químics. Encara que les tècniques modernes de reproducció i cultiu resolen el problema del control de qualitat en l’ús del cànnabis herbari com a medicament, des d’un punt de vista mèdic i científic es prefereix la utilització de preparats farmacèutics enlloc de la planta bruta. Per això s’han creat nombroses variacions en l’estructura molecular bàsica particularment del THC, donant lloc a diferents compostos que són utilitzats en investigació.
Els resultats dels assaigs clínics realitzats fins a la data són difícils d’interpretar en conjunt, a causa de la variabilitat en els compostos utilitzats i metodologia emprada però, els resultats d’alguns estudis indiquen una eficàcia analgèsica indubtable. Una de les majors limitacions observades en els assaigs clínics amb cannabinoides són els efectes psicoactius, no obstant això, aquests no semblen ser més greus que els produïts per medicaments utilitzats amb alta freqüència en la pràctica mèdica.
Actualment existeixen tres preparats farmacèutics derivats del cànnabis comercialitzats en alguns països, Marinol® (THC sintètic), Cesamet® (conté nabilona, un anàleg sintètic del THC) i Sativex®. Els dos primers presenten considerables desavantatges associats al seu ús mentre que, per al Sativex® existeixen proves més favorables en l’avaluació de la seva eficàcia analgèsica. El Sativex® consisteix en un extracte natural que conté més del 90% de cannabinoides específics (THC i CBD) i, la resta està format per altres components de la planta. S’administra per via sublingual i la relativa rapidesa dels seus efectes permet que cada pacient s’autodosifiqui segons necessitat i tolerància. El Sativex® està aprovat a Canadà per al tractament coadjuvant del dolor neuropàtic i espasticitat en pacients amb esclerosi múltiple i, actualment és avaluat en un assaig clínic d’ús compassiu a Catalunya on s’inclouen, entre d’altres, pacients amb dolor neuropàtic.
Cànnabis i fibromiàlgia
L’abordatge terapèutic de la fibromiàlgia és tant farmacològic com no farmacològic i, es basa principalment en l’alleugeriment simptomàtic del dolor i símptomes associats i en l’adequada informació al pacient sobre la naturalesa i curs de la malaltia. El tractament del dolor crònic és un objectiu primordial ja que el seu control insuficient resulta generalment en altres símptomes somàtics i en quadres ansiosos/depressius. Tot això es manifesta en una deterioració progressiva de l’esfera biològica, psicològica i social del pacient. La falta de tractaments efectius és, principalment, a causa del desconeixement del mecanisme etiopatogènic de la malaltia. Els analgèsics i antiinflamatoris no esteroides (AINEs) i els analgèsics opioides no solen ser efectius per a tractar el dolor generalitzat que es presenta en la fibromiàlgia, a causa de què aquest dolor no és a causa de dany ni inflamació dels teixits. Els resultats més consistents indiquen que existeix una alteració en el processament central del dolor, ja sigui com a conseqüència d’un procés de sensibilització o disminució de la inhibició descendent del dolor, manifestant-se una síndrome de dolor neuropàtic. Per aquest motiu el tractament farmacològic més efectiu és l’administració de compostos neuroactius (p. ex. antidepressius tricíclics), capaços d’incrementar les concentracions de noradrenalina o serotonina en el sistema nerviós central. En aquest sentit, el mecanisme fisiopatològic proposat té estreta relació amb el sistema endocannabinoide. Els receptors cannabinoides estan presents en àrees que modulen la transmissió dolorosa i, semblaria que el sistema endocannabinoide té un paper crucial en la resposta al dolor per diversos mecanismes. S’ha proposat fins i tot que l’absència d’aquesta regulació o una hipofunció del sistema endocannabinoide podria estar darrere el mecanisme fisiopatològic de la hiperalgèsia i dolor crònic relacionat. L’emergent evidència científica suggereix que els cannabinoides podrien convertir-se en agents terapèutics coadjuvants per al tractament del dolor crònic. La seva utilització en alguns pacients aportaria l’avantatge addicional de poder reduir la dosi i efectes indesitjables dels altres medicaments utilitzats.
No existeixen fins a la data estudis publicats sobre fibromiàlgia i cànnabis. No obstant això alguns pacients amb fibromiàlgia utilitzen el cànnabis per a alleujar el dolor i altres símptomes.
S’autoadministra la planta bruta obtinguda del mercat il·legal o del cultiu, per via fumada o per via oral, i ajustant la dosi segons la seva pròpia experiència. Els efectes psicoactius són dosis dependents i en general poden controlar-se a més que, en molts casos són referits com beneficiosos per part dels usuaris. En la majoria dels casos aquest ús de cànnabis es fa sense cap tipus de respatller mèdic i amb la impossibilitat d’accedir a la planta sense sortir de les vies legals. Sembla per això necessari, d’una banda conèixer com els afectats de fibromiàlgia utilitzen el cànnabis i els seus efectes i per l’altra fomentar la possibilitat d’iniciar estudis de màxim rigor científic per a avaluar els efectes del cànnabis o els cannabinoides en el tractament dels símptomes de la fibromiàlgia. En aquest sentit creiem convenient realitzar una primera aproximació a aquest grup de pacients a fi de recaptar informació que podria ser d’utilitat per a l’establiment de futures prioritats en investigació amb cannabinoides. Per tot això, estem realitzant un estudi observacional en el qual volem avaluar diferents aspectes (dolor, qualitat de vida, qualitat de son) de persones amb fibromiàlgia que utilitzen cànnabis en comparació de persones que no l’utilitzen. Tots aquells interessats en col·laborar-hi poden posar-se en contacte per a obtenir més informació.
La participació en l’estudi es basa en l’ompliment de qüestionaris i no requereix cap tipus de desplaçament.
Jimena Fiz
Llicenciada en Medicina
Becària d’investigació
Unitat d’Investigació en Farmacologia
Institut Municipal d’Investigació Mèdica
