A causa de les característiques d’aquest gas són moltes les seves indicacions en Medicina, sent una d’elles el tractament de la Fibromiàlgia reumàtica (FM) i la Síndrome de Fatiga Crònica (SFC). Encara que ambdues patologies tenen entitat pròpia, també és cert que tenen en comú certs trets. En primer lloc ambdues són malalties d’etiologia desconeguda i, ara per ara, només podem apuntar possibles causes però no sabem exactament què les produeix. Anem a arribar en ambdós casos a seu diagnòstic per exclusió d’altres patologies ja que no disposem en l’actualitat de cap marcador analític o morfològic específic. Això comporta el fet que el tractament en l’actualitat no pugui ser curatiu sinó que serà sempre un tractament simptomàtic o de suport.
Tant la FM com la SFC cursen amb cansament i sensació d’esgotament tant físic com intel lectual, amb dificultat per a la realització de tasques de forma prolongada.
El tractament sistèmic de l’ozonoteràpia, la autohemoteràpia va encaminat a millorar l’aportació d’oxigen a nivell de tots els teixits del nostre organisme, millorant l’estat general dels pacients. Els pacients diagnosticats de FM i SFC tenen un cert grau d’hipòxia a nivell muscular, de manera que és fàcilment comprensible que el tractament, gràcies a aquest augment de l’oxigenació a nivell tissular, afavoreixi la possibilitat d’iniciar de forma gradual i progressiva exercici físic moderat, un dels tractaments que segons el Document de Consens sobre Diagnòstic i Tractament de la síndrome de Fatiga Crònica a Catalunya ha demostrat una eficàcia real en la teràpia d’aquesta patologia.
Addicionalment les pacients afectes de FM presenten dolor a la pressió en determinats punts, anomenats per alguns autors “punts gallet”. L’ozó aplicat subcutàniament o intramuscularmente en aquests punts produirà un efecte antiinflamatori i analgèsic amb important disminució del dolor en el territori tractat. Això és de gran importància ja que només un 30% dels pacients afectats de FM responen favorablement al tractament farmacològic amb AINES (antiinflamatoris no esteroides) o analgèsics i han de conviure amb el dolor gairebé cada dia.
Els tractaments es realitzen de forma ambulatòria dues vegades per setmana les dues primeres setmanes, per continuar un cop per setmana. Anem a tractar primer els punts que produeixin un dolor més intens i anirem continuant fins a la desaparició d’aquest. El nombre de sessions necessàries sol ser de 10 i després es realitzaran tractaments de manteniment segons l’estat de cada pacient.
El tractament no té efectes secundaris i de complicacions, i pot realitzar-se a qualsevol edat. Les pacients solen experimentar una millora del seu estat general a partir dels tres primers tractaments sistèmics i una disminució del dolor gairebé des de l’inici de la teràpia.
Dra Glòria Rovira Duplá
Directora de la Unitat d’Ozonoteràpia de la Clínica Quirón de Barcelona
Institut Català d’Ozonoteràpia
