L’any 1988, Holmes et al, en col•laboració amb el Centre de Malalties d’Atlanta, CDC proposaren una definició amb els primers criteris diagnòstics de la síndrome de la fatiga crònica (SFC). Aquests criteris varen ser modificats per Fukuda et al, després d’aconseguir un ampli consens, van ser anomenats “criteris internacionals”. Segons aquests criteris el diagnòstic de la SFC, es basen en el compliments de dos criteris majors i en la coexistència d’almenys 4 d’una sèrie de criteris associats, consensuals predominantment en la Simptomatologia muscular i neuropsicològica. Continua llegint
La Síndrome de Fatiga Crònica (SFC)
Què és?
La Síndrome de Fatiga Crònica (SFC) és un quadre clínic complex i crònic on predomina una fatiga profunda i insuperable que no disminueix amb repòs. Pot empitjorar amb l’activitat física i mental, disminueix les activitats de forma considerable i és de nova aparició. S’acompanya d’altres símptomes que la converteixen en una malaltia MULTI-SISTÈMICA I DISCAPACITANT i entre les seves causes destaquen els agents infecciosos, especialment els virus, que desencadenen en trastorns immunològics, neurològics, neuromusculars i neuroendocrins. Continua llegint
