El coneixement sobre el cànem, Cannabis sativa L., ha quedat restringit durant molts anys al seu ús per a l’obtenció de marihuana, pel fet que a les seves fulles conté una substància psicoactiva anomenada delta-9-tetrahidrocannabinol (THC), així com per a la fabricació de cordes i teixits de la fibra de les seves tiges. En canvi, s’ha parlat escassament de les propietats de la seva llavor.
El cànem és una herba anual que pot atènyer els tres metres d’alçària, amb fulles oposades de color verd fosc que es divideixen en cinc o set estípules molt pronunciades. És una planta dioica que, segons les condicions ambientals, es desenvolupa en una planta “mascle” o “femella”. Una elevada densitat de la plantació afavoreix el desenvolupament de plantes masculines, mentre que l’espai lliure facilita el desenvolupament de les femenines. I són aquestes darreres, més grans i frondoses, les que, un cop fecundades i cap al final de l’estiu, produeixen la llavor.
El cànem és considerat una de les primeres plantes que han estat conreades per l’ésser humà. D’acord amb Schultes (1970), la Cannabis sativa va prosperar en els terrenys abonats que vorejaven els assentaments humans, fet que el va dur a la seva domesticació. El cultiu del cànem ha estat documentat per la majoria de les grans civilitzacions: Índia, Sumèria, Babilònia, Pèrsia, Egipte, Asteques i Maies, així com d’altres cultures natives de Nordamèrica i d’Europa. Es pot afirmar que durant aquests milers d’anys, el cànem ha acompanyat la humanitat arreu del món, o viceversa.
El cànem és originari de l’Àsia Central. Algunes proves realitzades amb carboni suggereixen l’ús del cànem silvestre l’any 8000 aC. Apareix a un tractat de fitoteràpia xinès datat l’any 4000 aC i s’utilitza com a remei curatiu a la Índia, Xina, Orient Mitjà, Àfrica del Sud i Sudamèrica des de fa segles. Els assiris l’utilitzaven en forma d’encens, i els escites s’embriagaven amb els vapors que desprenia la planta en ser dipositada sobre pedres calentes.
Segons alguns estudis, la llavor del cànem conté tots els aminoàcids i àcids grassos essencials per a mantenir la vida humana. Sembla ser la font vegetal que conté els aminoàcids essencials en una forma de més fàcil digestió i els àcids grassos essencials (Omega 3 i Omega 6) en una proporció gairebé perfecta per a les necessitats nutricionals humanes. De les seves proteïnes, el 65% és edestina, una proteïna globular biològicament activa (el nivell més alt del regne vegetal) i el 35% restant és albúmina.
Per la seva composició, la llavor del cànem esdevé una font equilibrada de fibra dietètica, calci i ferro, essent força rica, també, en antioxidants. La llavor integral, a més, conté fòsfor, magnesi, coure i zinc. Constitueix un aliment segur per a les persones amb intolerància a les nous, el gluten o la lactosa. De fet, no es té constància d’al•lèrgies als aliments a base de cànem. Pel fet que la llavor integral pot haver estat en contacte amb la resina de la planta, es recomana utilitzar la llavor pelada preparada per al consum alimentari, que no conté THC.
En fitoteràpia, però, s’ha utilitzat la llavor sencera. Galè, en el seu Llibre VII de les Facultats dels Simples, diu de la llavor del cànem que resol les flatulències. Segons la Medicina Tradicional Xinesa, on es coneix amb el nom de huǒ má rén, actua en els meridians de l’estómac, la melsa i l’intestí gruixut, i se’l considera un laxant suau. S’utilitza per a nodrir i humectar els intestins, i es recomana per a l’estrenyiment en persones grans, en convalescents i en el postpart. A més, té la propietat de nodrir el Yin.
En els darrers anys, alguns investigadors han pogut estudiar les seves propietats en la prevenció i tractament de la isquèmia-reperfusió cardíaca , en la reducció de l’agregació plaquetària , i en ús extern, en la millora dels símptomes de la dermatitis atòpica .
Per bé que és una llavor amb moltes propietats beneficioses, com gairebé sempre, convé fer-ne un ús moderat i a poder ser sota la supervisió d’un professional.
David Cifre Fitoterapeuta Col•laborador de l’ACAF
