La fibromiàlgia és una síndrome crònic que clínicament es defineix basant-se en tres eixos simptomàtics que són: dolors musculoesquelètics, astènia i trastorns del son.
El dolor muscular general constitueix el símptoma més destacat de la fibromiàlgia. Sovint la intensitat del dolor varia en funció de l’hora del dia, el nivell d’activitat física, el clima, la fatiga i els patrons de son. Es calcula que a Espanya estan afectats entre un 2-3% de la població, sent més freqüent en dones que en homes. Continua llegint
Arxiu d'etiquetes: fibromialgia
Transtorns del son i fibromiàlgia
Ozonoteràpia en el tractament de la FM i la SFC
A causa de les característiques d’aquest gas són moltes les seves indicacions en Medicina, sent una d’elles el tractament de la Fibromiàlgia reumàtica (FM) i la Síndrome de Fatiga Crònica (SFC). Encara que ambdues patologies tenen entitat pròpia, també és cert que tenen en comú certs trets. Continua llegint
Com alimentar-se en cas de mal de cap?
Tothom ha patit alguna vegada un mal de cap. És un malestar freqüent que de fet no és en si mateix una malaltia sinó una possible manifestació d’una infinitat de desajustos que comprenen des d’un simple restrenyiment fins a alteracions orgàniques més severes com la hipertensió o la hipotensió, processos ossis, nerviosos i respiratoris, entre altres.
El mal de cap té freqüentment el seu origen en la tensió nerviosa, són les anomenades cefalees de tensió. Com el seu nom indica, aquesta és produïda per plagues molt esteses en la societat del benestar com l’ansietat, la depressió, la preocupació, tot allò amb el que fem el paquet anomenat “estrès”. Continua llegint
La Fibromialgia en niños y adolescentes
La fibromiàlgia (FM) infantil i juvenil és una entitat poc coneguda i alhora menys diagnosticada en el nostre entorn, malgrat ser força freqüent. Prop d’un 25% de casos de FM de l’adult van començar ja en l’edat infantil.
Yunus i Masi, ja el 1985, van descriure la malaltia en nens d’edats entre els 9 i els 17 anys, sent la franja d’edat més freqüent per a la seva detecció, entre els 13 i els 15 anys. De fet, un estudi recent d’Eraso i col·laboradors (agost 2007) ens demostra que, per sota dels 10 anys, l’entitat pràcticament no és reconeguda, malgrat revesteixi característiques de major impacte, cosa que comportaria haver de reclamar una major atenció sobre ella. Continua llegint
